Un despreniment produït l’any 1997 a les muralles de la
Seu Vella, a l’esquerra de la Porta del Lleó, va propiciar la descoberta d’un
tram de la muralla de l’època romana, d'entre els segles I i II aC. En aquella
època, a la zona existia el barri de la Suda, que estava envoltat per muralles.
Fins ara, aquestes restes eren una incògnita per als arqueòlegs, que havien
començat recentment l’excavació en aquest punt en el marc de la segona fase de
les obres d’arranjament de l’entorn de la Seu Vella.
La muralla romana, amb el temps, es va reemplaçar per una de nova
d'època andalusí, s.X dC, en la qual es van tornar a utilitzar les pedres de
l'antic mur. En el punt on s'ha localitzat al troballa, davant del Pla dels
Gramàtics, ja es pot contemplar el cicle de construcció dels murs que envolten
el recinte de la Seu Vella: la part romana, l'andalusí i la més moderna, del
segle XIX.
L’any 2004 s’inicia la
reforma de l’entorn de la plaça dels antics dipòsits d’aigua i les muralles
properes. En aquesta intervenció apareix per primer cop a la ciutat un tram de la muralla romana anterior,
per la datació dels materials, a l’obtenció per part d’Ilerda del status
municipal (27-
El tram de
muralla és localitzat a l’extrem sud-oest del turó, a pocs metres de la Porta del Lleó que tanca el recinte
de la ciutadella. Es tracta, doncs, del millor lloc per tancar la ciutat o el
turó pel costat occidental.
Només es va poder descobrir un tram de sis metres de llargada conservat a nivell de fonamentació. Té una amplada de2,5 metres , amb cares vistes de grans blocs de
pedra sorrenca irregulars sense treballar i un farciment de maçoneria compost
de pedres més petites i argila.
Només es va poder descobrir un tram de sis metres de llargada conservat a nivell de fonamentació. Té una amplada de
Les restes aparegudes són
protegides per una gran estructura de formigó que defineix un espai expositiu
semiobert.
Resta arqueològica: fragment de muralla
La
defensa de les ciutats ha estat una de les principals preocupacions de les
nostres passades generacions, ja que totes elles l’únic que volien era
assegurar-se un bon futur, i no només dels seus habitants i les seves
pertinences, sinó també de la seva cultura i forma de vida. Els romans van ser
els que van perfeccionar els diferents mètodes de defensa a través de les
muralles.
A
Espanya tenim múltiples exemples, casi tots dels primers anys de dominació –
s.I i s.II aC – i molts d’ells restaurats o remodelats, que són testimonis de
la importància que aquestes edificacions tenien en el món romà. Amb la “Pax
Augusta”, com és lògic, es reduïren les construccions de muralles, tornant a
reactivar-se en el s.III per la pressió dels pobles bàrbars.
Generalment, consistien en dos paràmetres paral·lels de carreus (opus quadratum) de mida variable, i entre ells un farciment de morter, pedres i fins i tot de formigó romà. Aquestes parets
exteriors, de vegades, tenien els carreus encoixinats, i estaven separats per 4 metres com a mínim,
arribant fins als 10 metres, si es creia necessari.
A Espanya tenim una
gran quantitat d’aquestes meravelloses muralles, i en
destaquem les següents: muralla romana de Lucus Augusti (Lugo), muralla romana de Tarraco (Tarragona), muralla romana de Asturica Augusta (Astorga, Lleó), muralla romana de
Termancia, muralla romana de Segobriga
(Saelices, Cuenca), muralla romana de Barcino (Barcelona) i la muralla romana de Corduba (Còrdova).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada