RUTA VIRTUAL. PARADA 2. Auditori Enric Granados

Entre els anys 1984 i 1987 i amb motiu de la construcció de l'Auditori Municipal una gran excavació urbana va permetre documentar una seqüència molt amplia de la ciutat, aportant dades sobre la ciutat andalusí i medieval fins llavors desconegudes. Sota d'aquests nivells i molt afectat per les sitges andalusines va aparèixer un gran edifici d'època romana, del qual es va poder excavar una superfície aproximada de 800 m2.

Sembla que la construcció de l'edifici es pot situar a les acaballes del segle I d.C o primers anys del següent. Es tracta d'un sol edifici dividit en 27 espais de planta quadrada i rectangular, dos dels quals presenten dos pous d'aigua. El tipus d'obra utilitzada combina trams exclusivament construïts amb grans blocs rectangulars de pedra sorrenca lligats en sec - opus quadratum - i altres que utilitzen aquesta tècnica amb la utilització de maçoneria de pedra petita - opus incertum -. Els paviments de l'edifici són en la seva majoria de terra batuda i presenten diverses fosses excavades que acolliren fins a dotze enterraments infantils. Un altre aspecte interessant relacionat amb la construcció són les olles localitzades sota els murs o bé els angles de les habitacions contenint ous relacionats amb algun tipus de culte fundacional.

Les restes han quedat definitivament contextualitzades dins de la planta de la ciutat. Tots els indicis arqueològics (enterraments infantils, vaixella de cuina, figuretes pertanyents a un lararium i indumentària en os) semblen indicar que es tracta d'una domus urbana, les enormes dimensions de la qual són l'únic element que cal considerar com un fet excepcional.

Resta arqueològica: la domus urbana de l’antic Portal de Magdalena

La domus romana constava d'un sol pis o dos com a màxim. Tenia la planta rectangular i estava aïllada de l'exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l'atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts:

• L'entrada principal solia constar d'un vestíbul (vestibulum) en forma d'un petit espai arrecerat anterior a la porta (ostium o foris), la qual donava a un corredor anomenat fauces.
• L'atri (atrium) era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d'una gran obertura (compluvium) al mig que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja a l'impluvium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure'n l'aigua. Originàriament és on hi havia la llar (focus), on es cuinava i menjava, però a les cases de Pompeia ja no és possible trobar-hi la llar. En canvi sí que sol haver-hi una tauleta de marbre, una capelleta consagrada als Lars (el larari o lararium) i la caixa de cabals.
• El tablinum estava situat al darrere de l'atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l'arxiu familiar.
• Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l'atri.
• Les habitacions que flanquejaven l'entrada podien estar obertes a l'interior –com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors– o bé donar a l'exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae).
• Moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior.

A partir del segle II aC, la domus sofreix una revolució, i s’afegeixen les següents parts:

•   El triclini (triclinium), el menjador, es va introduir amb el costum grec de menjar ajagut. N'hi podia haver més d'un.
• No tenien un emplaçament fix la cuina (culina) ni la comuna (latrina). La latrina podia trobar-se a la mateixa cuina o bé annexa. Les cases més luxoses tenien fins i tot termes particulars
• .El peristil (peristylum) era un jardí envoltat d'un porxo sostingut per columnes. Al seu voltant es distribuïen uns quants cubicula i altres habitacions.

ACTIVITAT DOMUS URBANA - 1

ACTIVITAT DOMUS URBANA - 2