Aquest capitell corinti, realitzat en pedra calcària fossilífera marina, es localitzà l’any 1880 durant les obres de construcció de la nova església de Sant Joan.
El seu estil ha permès relacionar-lo amb els del
temple romà de Barcelona, els del Tempio Rotondo de Roma i amb els de la Porta
d’August de Rímini.
Se suposa procedent d’un edifici singular ubicat a
l’antic fòrum construït per commemorar l’ascensió al rang de municipi de la
ciutat d’Ilerda en època d’August.
Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs
Número d’inventari: L-11
Número d’inventari: L-11
Cap de Medusa. Segles II-III dC
Aquesta escultura, que formaria part del broc d’una font monumental d’entre els segles II i III després de Crist, correspon a la representació d’una de les tres Gorgones, possiblement Medusa.
Aquesta figura mitològica, castigada per la deessa
Atena, es transformà en un ésser terrible, amb serps en lloc de cabells i una
mirada que ho convertia tot en pedra.
Perseu aconseguí tallar-li el cap i de la sang
vessada en nasqué Pegàs.
Ungüentari. Ceràmica feta amb torn
Té la forma d'un mòdul de balustre estilitzat
(estret als extrems i panxudet al centre), amb el to terrós de l'argila cuita.
Aquest objecte forma part de l'anomenada ceràmica
comuna romana, destinada a una funció domèstica.
Es caracteritza per una manca de decoració
elaborada i de motius que la personalitzin, fet que en dificulta la datació.
Aquest ungüentari, de petites
dimensions, és característic del final del segle I a. de C., moment en què
aquests objectes van tendir a reduir la seva mida i a simplificar les seves
formes.
Tema. Les monedes
La moneda romana inicialment va ser la moneda de coure,
anomenada lliura de coure.
Una de les unitats monetàries romanes era l'as (1 as = 1/ 88 lliures), del qual
l’historiador Teodor Mommsen fixà el valor, el 1855, en 0,415 euros (3.020 asos = 216 tàlers = 762,09 pessetes). L'as és equivalent al sesterci (sorgit posteriorment com a moneda de
plata), que Mommsen valorà a la mateixa època en 0,415 euros (3.360 sestercis =
240 tàlers = 847,06 pessetes). L'as doble era el dupondi.
El comerç va estendre a l'ús del sistema monetari basat
en l'or, encara que circulava la plata i hi havia una relació del valor
or-plata fixat legalment.
Però la moneda efectiva era la de plata. La moneda de
plata va passar de 0,72 a
0,84 de lliura a la Segona Guerra
Púnica, i no es va modificar en tres segles. Les monedes de coure s'utilitzaven
per a les fraccions, per la qual cosa van desaparèixer del gran comerç, i
després es van deixar d'encunyar els asos.
La lliura de plata es descomponia així:
- L'as greu (d'unes deu unces).
- El mig as (o semis).
- El terç d'as (o trient, de quatre unces).
- El quart d'as (o quadrant, de tres unces).
- El sisè d'as (o sextant, de dues unces).
- L'unça.
L'Estat feia circular monedes de coure amb un bany de
plata, que s'havia d'acceptar pel seu valor nominal. Naturalment el que ho
rebia no sabia si la moneda era de plata o no. Per sufragar certes despeses
l'Estat va fer moltes tirades d'aquestes monedes, cosa que provocà una crisi
monetària que va obligar a retirar-ne una gran part.
Les monedes de plata i de bronze van ser introduïdes a la Hispània Citerior, però
progressivament la moneda de plata va ser retirada i la de bronze va quedar com
a única moneda. El valor de les monedes romanes encunyades en la Citerior estava
fixat sobre la base del "diner" romà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada