V. Horaci

Quint Horaci Flac (65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venúsia, al sud d'Itàlia, en una família humil. El seu pare era llibert, però es va esforçar per donar la millor educació al seu fill, primer a Roma i després a Atenes. Va lluitar en defensa de la República al bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d'August, va tornar a Roma i va ser amnistiat, malgrat que li van ser confiscades les terres de la seva família. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenes. A més d’una profunda amistat, Mecenes li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí, on va retirar-se sovint. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d'August. El poeta va morir pocs mesos després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Horaci va reunir les seves composicions poètiques en quatre reculls:

Sàtires (Sermones): són 18 poemes en dos llibres. El caràcter més aviat apacible i escèptic d'Horaci fa que la crítica a la societat present en les seves sàtires sigui més irònica que no agressiva i que en general hi predomini més la burla amable que no l’atac virulent. 

Epodes (Epodes): recull de 17 poemes, on hi ha des de sàtires mordaces fins a odes líriques     de  tema amorós i al famós Beatus ille, un bucòlic cant a la vida retirada en el camp.

Odes (Carmina): aquest conjunt líric format per 103 poemes distribuït en quatre llibres és sens dubte el cim de la poesia horaciana. Aconseguit ja el suport de Mecenas i l'èxit literari, Horaci perd del tot la intenció satírica. Se serveix dels temes i els metres de la lírica grega, sobretot de poetes com Safo, Alceu i Anacreont. Els temes de les odes són molt variats, però la majoria s’inscriuria en un dels següents apartats:

(a) odes d'amor: dedicades a diverses dones imaginàries o referents a relacions superficials       que va tenir.

(b) odes filosòfiques: tot i que també s’hi observa influència estoica, la major part expressen idees epicúries -la felicitat es troba si hom renuncia a l’ambició i als excessos i es conforma amb una mitjania d’or (aurea mediocritas), amb un plaer moderat; cal viure el present perquè la vida és curta (carpe diem).

                  (c) odes romanes: de tema patriòtic, exalten Roma i August en sintonia amb els       objectius del príncep de restauració de la concòrdia ciutadana i els valors morals tradicionals.

Epístoles (Epistulae): dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Al primer llibre són majoritàriament de contingut filosòfic, que tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat. Al segon llibre les epístoles contenen teories literàries. La més completa i famosa és l'Epístola als Pisons o Art poètica.

     A més cal esmentar el Cant Secular (Carmen Saeculare) un himne encomanat per August per ser cantat públicament.

ACTIVITAT HORACI