El procés de construcció d’una calçada consistia en diverses fases diferenciades, procés laboriós que proporcionava a aquests camins o vies una extremada durabilitat que, en alguns casos, ha permès que arribin fins als nostres dies:
1. Desforestació. Es començava per la desforestació o desbrossat del traçat longitudinal triat per a la calçada.
2. Explanació. Prèviament a la construcció s’aplanava el ferm, amb les pertinents obres d’explanació, desmunts i terraplenament que fossin necessàries.
3. Delimitació del ferm. Després es delimitava l’amplada de la calçada mitjançant dos vorades paral·leles.
4. Fonamentació. A l’espai entre les vorades es posava pedra en brut, creant així una capa de fonamentació sòlida i resistent.
5. Capes intermèdies. Sobre aquesta fonamentació es posava un farciment de sorra o graves, en una o diverses capes de diferents mides, disminuint la mida del material conforme s’anava ascendint fins a la capa més superficial. Després del farcit de cada capa de material, es procedia al piconat de cadascuna d’elles.
6. Capa de rodament. Finalment, es revestia la superfície de la calçada preferiblement amb còdols barrejats amb sorres, per formar la capa final de trànsit.
Relacionats amb les vies romanes hi havia diversos elements o instal·lacions per al confort de viatgers i transport de productes, com ara:
- Les mutationes: petites instal·lacions a la vora del camí per al descans dels viatgers i canvi de cavalls.
- Els miliarii: columnes de pedra, col·locades cada
milla (
- Statumen: grans blocs de pedra per facilitar el drenatge i crear una base sòlida a tota l’estructura.
- Rudus: capa o capes de còdols, que es col·locava sobre l’anterior.
- Nucleus: capa composada d’argila i pedra triturada, sòlida, però a la vegada flexible.
- Summa Crusta o Pavimentum: capa que es col·locava sobre el nucleus, que era el paviment o enllosat superior.
