Al sector més dinàmic de la ciutat d’Ilerda, que correspondria a
l’extrem est de la ciutat i on hi devia haver la cruïlla del Cardo Maximus i
del Decumanus Maximus, s’alçaven unes grans termes públiques construïdes a
finals del segle I dC (època flàvia), l’edifici més notable descobert fins a
aquest moment a Lleida i que, tal vegada, va mantenir la seva funció, d’una
manera o altra, fins a la Lleida musulmana.
Efectivament, al carrer Remolins, sobre una superfície
excavada de 950 m2 ,
es van descobrir, entre el 1999 i el 2004, tot el cos de bany de les termes i
part d’una piscina (natatio),
pertanyent a la palestra. A l’oest d’aquest
solar, i dins els límits de l’excavació del carrer Democràcia, concretament en
el seu extrem oriental, s’ha documentat la façana oest del complex, el vestibulum i el tancament de l´apodyterium.
Es
tracta d’unes termes d’uns
Localitzades a la cantonada entre dos dels principals
eixos viaris de la ciutat romana, a poca distància d’on hi havia el tancament sud-est
de la ciutat, davant de l’antic curs del riu Noguerola, el seu emplaçament
optimitzaria tant la captació i desguàs de les aigües com l’accés dels usuaris.
El caràcter urbà de les termes ve confirmat, a més, per la presència, de fases
d’ocupació anteriors que es remunten a època augusta, quan la ciutat obté la
categoria de municipium.
Resta arqueològica: les termes
Les termes (del llatí thermae) eren
edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienico-sanitàries. Són les
precursores de les modernes saunes,
balnearis o spas i
representaven un dels principals llocs de trobada a l'antiga Roma, és a dir, un lloc d'oci i de relació
per a la societat romana, bàsicament, patrícia.
L'estructura interna típica de
les termes era una successió de sales amb basses o piscinae a l'interior: el frigidarium, d'aigua freda, el tepidarium, d'aigua tèbia, i el
caldarium , d'aigua
calenta. Els banys de vapor principals es trobaven al sudatorium, i consistien en el laconicum (bany de vapor) i l'assa sudatio (sauna seca).
La calefacció de l'aigua i de
les dependències es duia a terme per mitjà de l'hipocaust. Aquest sistema consistia en un
forn (praefurnium) que omplia de fum una zona intermèdia entre el sòl i
el terra de les termes (suspensurae) anomenada area.
Seguint el recorregut més
típic emprat en les termes romanes i iniciat en el caldari, els usuaris
permetien l'obertura dels porus de la pell en les piscinae, permetent la sortida
de la suor. A continuació, i després d'haver retirat l'excés en un labrum, s'untava la pell amb
olis (unguenta) en una sala coneguda com elaeothaesinus. Finalment, el
procés acabava amb la seva retirada mitjançant els anomenats strigula (estrígils), uns estris de forma corva
i de mig tub que rascaven la pell per a retirar els olis. Aquest últim procés
es podia dur a terme amb l'ajuda d'un esclau personal o bé un mateix si el seu
nivell social no ho permetia. Després de la zona d'aigües calentes, el
recorregut passava pel tepidari, on els porus es tancaven per acció de l'aigua
tèbia. El procés d'higiene finalitzava en el frigidari, la zona d'aigües
fredes.
Al voltant d'aquests espais
principals n’hi havia altres d’accessoris:
- L'apodyterium, el vestidor, on hom podia guardar les seves pertinences en una espècie de "guixetes" anomenades stabilitores.
- La palestra o gimnàs per a l'exericici físic. Aquest, a diferència del grec, es duia a terme seguint el model de la preparació física militar. Els principals exercicis que es realitzaven eren els següents: cursus (cursa), hasta (llançament de javelina), lucta (lluita), discus (llançament de disc), pila (exercicis amb bosses plenes de pedra a la manera de "pilotes") i saltus (salt d'alçada o de llargària), entre d'altres.
- La natatio (piscina a l'aire lliure per practicar la natació).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada