ILERDA
Almenys des d'època romana l'emplaçament estratègic i les possibilitats defensives de l'actual Lleida la van fer propícia a ser la capital d'un ampli territori: situada en un encreuament de camins, amb el riu Segre com una important via de comunicació, des del Turó de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià.Malgrat això queda obscur el paper que tenia en el món ibèric, quan una extensa àrea de les valls del Segre i del Cinca estava habitada pel poble dels ilergets.
Diverses fonts clàssiques es refereixen a Ilerda, en
especial a propòsit de la batalla que s'hi va produir entre Cèsar i Pompeu (49 a .C.), descrita pel mateix Cèsar en el De bello ciuile. No
obstant això, la ciutat romana, soterrada sota les construccions posteriors,
tot just ha començat a sortir a la llum. De tota manera les estructures
descobertes fins ara a diferents punts de la ciutat encara no permeten arribar
a unes conclusions segures sobre el traçat urbà. La muralla abastaria tot el
Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i
Noguerola, amb una extensió total de 23 hectàrees.
La difícil topografia del nucli urbà, amb una part alta
escarpada -molt poc coneguda- i una part baixa enclavada en el marge entre el
promontori i els dos rius, va condicionar en gran mesura la seva estructura,
allunyada per força dels cànons de les fundacions romanes.
El sector més dinàmic de la ciutat correspondria a
l'extrem est de la ciutat, on s'eixamplava el terreny pla. Allà era on hi devia
haver la cruïlla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus,
en la qual s’alçaven unes grans termes públiques bastides al segle II d.C., l’edifici
més notable descobert fins a aquest moment i que, tal vegada, va mantenir la
seva funció, d’una manera o altra, fins a la Lleida musulmana. Tot i això, el fòrum estaria
situat, segons les hipòtesis formulades fins ara, cap a l’altre extrem de la
ciutat, a prop del pont antic (potser a l'actual plaça de Sant Joan).
