Sembla ser
que el fòrum de la ciutat estava situat a prop del pont antic (segurament a
l'actual plaça de Sant Joan), segons les hipòtesis formulades fins ara i, per
tant, molt desplaçat de la cruïlla entre el Cardo Maximus i el Decumanus
Maximus, circumstància que el fa excepcional.
Amb
motiu de la construcció de la nova Església de Sant Joan l’any 1880, van
aparèixer restes d’època romana. Es tractava d’un capitell corinti, restes de
columnes i el pedestal d’una escultura.
L’any
1975, amb motiu de la construcció de l’aparcament de la Plaça Sant Joan,
s’inicià el seguiment arqueològic de la zona a buidar. Els treballs van
intentar en la mesura del possible recollir el màxim d´informació tot i les
dificultats amb que toparen. Els paviments d'opus signinum tardorrepublicà que es van trobar apareixien a 50
centímetres de fondària.
Resta arqueològica: el fòrum
L’origen
de la majoria de ciutats romanes cal buscar-lo en els campaments militars
romans assentats en els territoris ocupats. La creació de colònies, nom que
rebien aquestes ciutats, seguien el ritus de la fundació de Roma. Primerament
s’establien els dos carrers principals: el cardo, que tenia
orientació nord-sud, i el decumanus, amb
l’orientació est-oest. En l’encreuament de les dues vies se situava el fòrum. La resta
de carrers de la ciutat es situaven paral·lels al dos principals el que donava
forma quadricular. La ciutat estava emmurallada i comptava amb quatre portes.
Els fòrums eren els centres socioculturals de les ciutats. Una gran plaça porticada era el centre
d’una sèrie d’edificis que l’envoltaven, comunicant així mitjançant ella.
A més a més, al fòrum se celebraven tota classe d’activitats:
sacrificis per als déus, processons, banquets públics, execucions dels
condemnats, etc.. Era, en definitiva, l’escenari de la vida pública de la
ciutat, en el qual es desenvolupava una intensa activitat des de les primeres
hores del matí fins a la caiguda del sol.
Temples de culte imperial, escoles,
basíliques, mercats i, fins i tot, les termes tenien accés directe des d’ell.
A Hispània, els fòrums existien en
totes les ciutats, però el més destacat era i és el fòrum de Tàrraco (Tarragona),
el més gran de la Península.
Tema.
Els mosaics: sistemes decoratius
romans
Es coneix com a
mosaic, opus tessellatum,
una decoració de paviment o de paret realitzat amb tessel·les de diversos colors
i materials, que acostumen a ser cubs més o menys regulars de mig centímetre de
costat. Els materials podien ser des de marbres de colors (basalts, granit,
pòrfir, serpentina), pedres semiprecioses (malaquita, lapislàtzuli, cornalina)
fins a vidre o esmalt, o bé ceràmica.
La base de
preparació d’un mosaic consisteix en l’elaboració de tres capes:
- statumen: capa inferior amb conglomerats de pedra de dimensions d’un puny
- rudus: segona capa formada per tres quartes parts
de grava i una de cal, d’una profunditat de
- nucleus: capa superior formada per tres quartes
parts de ceràmica triturada i una de cal, amb un gruix d’uns
A sobre del nucleus anava el preparat sobre el qual
s’incrustaven les teseles, que es col·locaven seguint uns patrons definits, uns
cartrons figurats o geomètrics. Per assenyalar l’àrea que es cobria amb un
determinat color de tessel·la, existien sinòpies, marques sobre l’enlluït on
es col·locaven les tessel·les. Finalment, les tessel·les es polien amb un pols
de marbre, sorra i cal, que deixava la superfície llisa i compacte.
Existeixen dues
variants similars a l’opus tessellatum però
amb diferències. D’una banda, l’opus vermiculatum,
que es caracteritza per fer servir unes tessel·les de petites dimensions (1mm
de costat), utilitzades sobretot per realitzar els petits quadres centrals
coneguts com emblemata.
Aquesta tradició és originària d’Orient. D’altra banda, l’opus sectile és
un paviment fet amb lastres de marbre (crustae),
de grans dimensions, i que acostumen a seguir patrons geomètrics.
